viernes, 21 de enero de 2011

Recepta: Immortalitat temporal

Una cançó que m'agrada molt té un vers que diu açò: "Quina sensació d'immortalitat...". No sé ben bé què se sent quan ets immortal, tampoc conec ningú que ho haja sigut ni que ho siga... Però crec que el significat d'eixa expressió pot ser que et sents lliure, viu, únic, que tens ganes de tot, que res ni ningú pot aturar-te perquè estàs decidit. També pot significar sentir-se tranquil, bé de veres, sense cap preocupació com no siga la del teu benestar en aquell moment "d'immortalitat" i que, almenys eixe temps, sents que ets feliç, saps què és la felicitat.


Si fa no fa, açò és el que sent jo cada vegada que estic a la muntanya; quan estic lluny del món pesat i cansat que sempre m'ofereix el mateix: soroll i stress. Només amb l'amabilitat i la tranquil·litat que la naturalesa em dóna al meu voltant puc dir que, durant una estoneta, sóc feliç i immortal.


Per a relaxar-se en època d'exàmens, per aïllar-te dels problemes o pel motiu que siga, un poquet de tranquil·litat natural és la millor recepta que vos puc donar. De fet, ací vaig a deixar-vos uns passos a seguir si voleu tindre uns minuts d'immortalitat, quan vulgueu o quan pugueu:


     1.- Prepara't menjar, aigua i tot el que necessites (segons el temps que s'hi estiga aquest paspot variar).


     2.- Vés a la muntanya o al paratge natural que més t'agrade o que més a prop tingues.


     3.- Quan estigues allí, seu al lloc que vulgues (al terra, a una pedra, a un banquet...).


     4.- Desconnecta l'MP3/ MP4/ Música del mòbil...


     5.- Contempla el paisatge que tens al voltant.


     6.- Escolta el que et diu el món en eixe instant.


Així de senzill, només 6 passos i podeu ser lliures, feliços o immortals, com a mínim una vegada a la setmana.


Vos assegure que va d'allò més bé!



2 comentarios:

  1. Jo faig exactament el mateix quan tinc examens!!! Bé i també quan no en tinc :) Això de despertar-se un dissabte de matí i fer un passeig pel carril bici, anar de passeig al camp d'un amic de mon pare, vore la burreta que té a la quadra i interactuar amb ella.. això no té preu! i si el té.. això ho pague jo! :D

    ResponderEliminar
  2. Haha! Molt bon comentari!
    Per això cal que cada col·lectiu nostre, tant del BLOC com del BLOC Jove... i els altres de Compromís, intentem preservar tot això, no?
    No estaria gens malament que aquells llocs on anem a ser "immortals" continuaren tal i com són ara dins de molts anys... *_*

    ResponderEliminar