viernes, 12 de noviembre de 2010

Ovidi Montllor

Fa relativament poc temps que sé de l’existència de l’Ovidi. Em sap fatal no haver sabut res d’ell abans, però crec que el fet que siga “el meu ídol” compensa els anys en què per a mi era un complet desconegut.

És curiosa la història de com el vaig “conéixer”. Una vesprada que estava buscant frases perquè em tocava fer la reflexió de classe, a banda de buscar frases sobre pobresa, Déu, etc. Vaig voler buscar-ne sobre Alcoi, o sobre el català. De sobte, d’una pàgina que em va eixir del no res, vaig vore aquelles estrofes que em van arribar ben bé al cor:

            “Per senyera, senyors, quatre barres.
            Per idioma, i senyores, català.
            Per condició, senyors, sense terres
            i per idea, i senyores, esquerrà.
            [...]
            I torne a repetir: sóc Alcoià,
            tinc senyera on blau no hi ha.
            Dic ben alt que parle català
            i ho faig a la manera de València.”

Des d’aquell moment en què em vaig quedar de pedra llegint aquelles paraules, amb els pèls de punta... vaig voler saber qui era l’home que havia escrit això. Vaig buscar per Internet, per tantes pàgines com vaig poder i més. Sobretot, m’ixia a la Viquipèdia.
Vaig descobrir que aquell home, com deia perfectament a la seua cançó, era alcoià i esquerrà. Vaig buscar les seues cançons i alguns fets de la seua vida i, en trobar-les, vaig vore que este humil actor, cantautor, músic, poeta... alcoià havia de ser un exemple a seguir!

Ara, uns anys després de saber que va existir i encara existeix, després de saber-me ja de memòria algunes cançons seues, i de ser algú a qui admire moltíssim i, sense conéixer-lo és com si formara part de mi i de molts de nosaltres... Ara, a classe de Expressió oral i escrita en català, hem de fer una expressió oral d’algun tema (podien ser cantants, músics, èpoces, esports...) que tinguera certa relació amb la cultura o la literatura valenciana o catalana o balear.
Jo, ara que tenia l’oportunitat, després de plantejar-m’ho i replantejar-m’ho, vaig decidir fer-la sobre l’Ovidi.

Ara que tinc eixa oportunitat, tinc com a objectiu aprendre moltíssimes coses de la seua vida i de la seua obra. El material ja el tinc. Falta enjuntar-ho tot, fer l’escrit i el Power Point.

Espere que siga tan bo com ell s’ho mereix.

              “I un cop s’acabe la rifa
               que la vida m’ha donat,                               
               si és possible, sota terra
               faré crits de llibertat.
               Entre cucs i terra i fusta
               faré crits de llibertat.
               La mort no m’esborrarà!”

    I tant que no, Ovidi!!

2 comentarios:

  1. Estava buscant el botó de "m'agrada" però no el trobe xè.. Hé de dir que em sorprén la teua capacitat de reflexió. Cada entrada mostra un granet més de qualitat. A seguir així!

    ResponderEliminar
  2. Magrada molt com escrius! Eres una destral! xD

    Intentare no dependre tant de tu lleona!! xD

    ResponderEliminar