divendres, 23 de març del 2012

Coratge

Coratge: Fermesa de cor davant el perill o les dificultats. (DIEC2)

Coratge és tanta gent, tants moments...

És la meua iaia amb 14 anys, enmig d’un tiroteig a València, veient caure un mort davant d’ella. I el meu iaio havent d’anar a peu des de la Pobla del Duc a Beniarrés, perquè no l’agafaren els grisos... També és aquella gent que no temia perdre el salari (o la vida) anant a una vaga per lluitar pels seus drets. Són tots aquells que sense més van marxar a lluitar pels seus, pels nostres. Coratge és no deixar perdre cap oportunitat de seguir endavant. És no tindre por de demostrar qui eres i com penses, encara que et maten, encara que se’n riguen. Som tots nosaltres a les manis del 25 d’abril, a la processó cívica del 9 d’octubre, a la mani del 9 d’octubre... Coratge és dir ben alt el que vols dir.

Coratge és Raimon cantant a Madrid aquell 18 de maig. És l’Ovidi a l’Olympia cantant en català, amb el Toti Soler. És Lluís Llach animant-nos a tombar l’estaca... Coratge són tots ells que en temps de repressió, de prohibició i d’exili defensaren allò que és nostre i amb la nostra llengua.

Coratge és Guillem Agulló, Miquel Grau... tots aquells que per dir el que pensaven van ser assassinats cruelment, que tenien tant per viure i se’ls va anar la vida en un intent de llibertat. Coratge és pensar que ara haurien d’estar amb nosaltres, venint a concerts, a manifestacions i veure que no estan, que ja no estan. És seguir recordant-los cada dia i lluitant per ells, pel que ells van lluitar... Coratge és que tants i tants joves d’ara (i no tan joves) els recordem, els homenatgem, els seguim obrint el camí cap a la llibertat des d’allà on estiguen, és dedicar-los una Muixeranga, una cançó d’Al Tall...

Coratge és la Primavera Valenciana, tots els estudiants que ens han obert els ulls i ens han fet vore que no tot ha de ser allò que “els de dalt” volen. Que som nosaltres qui tenim el poder de decisió i que, si no ens fan cas, podem ser més i molt més que ells. Que no tenen majoria i que cada cop van a menys, encara que a la TV no ho diguen. Coratge són tots estos joves que han sigut pegats per les forces de l’Estat, que sense motius han rebut porrades quan només volien llibertat i educació.

Coratge també és vore com els grups en català omplen els concerts amb milers de gent, és vore com cada dia en som més que pensem i que tirem endavant amb la mateixa lluita dels nostres avantpassats. És saber que no estem sols, no som els únics, no en som pocs... És saber que ens tenen por, que per això fan el que fan des del Govern Valencià. Que saben que existim i que anem a fer-los vore que existirem amb més força cada dia que passa, amb més coratge per seguir.

Coratge és vore que no tenim places a Filologia Catalana, que fins i tot a Alacant s’omplen les classes. També és vore a la gent del sud del país parlant i defensant la nostra llengua. Són tots aquells valencians d’Alacant, d’Elx, de Torrevella, d’Almoradí... de llocs que actualment són, en gran part, castellanoparlants i que hi ha certa esperança que la flama no s’ha apagat allí, que continua encesa... i que continuarà.

Coratge és arribar a les Falles i vore que molta gent opta per unes Falles Populars i Combatives, per la València Roja... Que encara estem allí i que les festes populars són del poble, no d’uns quants només. Coratge és vore que pots tirar endavant i que hi ha gent que et donarà suport. És saber que arreu del món hi ha gent com jo, i com tu, i com nosaltres... 
Coratge és saber quina samarreta portes i no canviar-te-la: eixa samarreta vermella, que fa que no pugues anar mai per la dreta.

Coratge són tots aquells alcoians i alcoianes que van decidir de dir prou a l’esclavitud a finals del S. XIX... Aquell Alcoi d’homes i dones valentes... l’Alcoi roig, de totes i de tots nosaltres, dels nostres pares i mares, dels nostres iaios i iaies.

Coratge és tot açò i moltíssim més. Coratge és tot el que som, el que hem fet i tot el camí que ens queda per fer...

1 comentari:

  1. Per tot això que compartim i perquè, com dius, ens queda molt de camí per fer. Una sort poder compartir-lo. Molts ànims!

    ResponElimina