Guillem Agulló

Fa uns anys, mirant i repassant la nostra història un dia qualsevol i sense cap motiu concret, vaig trobar una cosa curiosa. Recordava que també ho havia escoltat a alguna cançó: Guillem Agulló: ni oblit, ni perdó!

Però, qui era Guillem Agulló? I per què això de “ni oblit, ni perdó”? Veriuant, veriuant, em vaig assabentar del que havia passat i la pell se’m posava de pollastre només de llegir-ho (i de pensar-ho): un jove de només 18 anys que havia estat assassinat a mans d’un grup de nazis, l’11 d’abril del 93, per ser independentista...

Com podia ser això possible? De debò passava això encara a finals del selge XX? No m’ho podia creure.

Vaig llegir i llegir per conéixer el cas, vaig veure l’especial del Dossiers que va fer Canal 9 l’any 95 sobre l’assassinat del Guillem... Cada vegada que escoltava alguna cosa d’ell se’m posaven els pèls de punta, em feia sentir com si jo haguera estat allí aquell dia i haguera sigut, en certa manera, ell mateix.

Només tenia 18 anys i, ara, sempre els tindrà. Sempre restarà a la nostra memòria i als nostres cors aquella mirada del Guillem Agulló de només 18 anys.

Seria fantàstic poder anar pels carrers de València o de Burjassot (o d’on fóra) amb l’esperança de poder trobar-nos-el per allí... Anar als concerts i a les manifestacions i pensar que podria estar al teu costat... Seria meravellós que no calguera trobar-nos cada 11 d’abril a la plaça de l’Ajuntament de Burjassot per recordar el seu assassinat, perquè això no haguera passat... Però tot açò ja no pot ser. Ja no el trobarem passejant tranquil·lament, ni quedant amb els amics...

És horrible anar per eixos carrers per on t’han dit que ell anava i saber que ja no el opdem veure... Però encara és més trist anar per allí pensant això i saber que fins i tot et pots tupar amb el seu assassí, que fa la seua vida amb tota normalitat any rere any.

Com es pot veure, des de llavors ençà la Justícia no ha millorat massa, diguem-ne.

Ara bé, malgrat la tristor de conéixer el cas i veure que no hi és... Hi ha, d’altra banda, l’alegria de veure que cada dia en som més, que la seua lluita encara continua, que tots i cadascun de nosaltres som un Guillem Agulló, i que ja no tenim por... Cada vegada ens fem més forts i l’esperança va creixent.

Per Guillem Agulló, per tots nosaltres, continuem avançant!

GUILLEM AGULLÓ: NI OBLIT, NI PERDÓ!