lunes, 6 de junio de 2011

BiblioBatoi

Fa ja uns mesos, un dissabte que estava a Batoi, com cada dissabte. Vaig ensenyar a una amiga l’article que havia escrit jo sobre el barri i li va agradar molt. Tant que em va demanar que li’l passara al pen-drive per a tindre’l ella a casa seua.

Setmanes després vaig rebre una telefonada al meu mòbil, era ella dient-me que havia llegit el meu article a sa mare i li havia agradat 
força,també . Alhora que em deia això i jo m’alegrava, em digué que el dia 29 de maig anaven a inaugurar la biblioteca de Batoi i que sa mare està dins la comissió de l’Associació de Veïns, qui duu el tema de la biblioteca i que era a les 11 del matí. Sense dubtar-ho vaig dir que sí que hi assistiria, que estaria interessant i, em pillava just abans d’exàmens, així que, almenys eixe matí podia ixir “perquè em pegara l’aire”. En eixe moment, recorde les seues paraules: “no, si t’ho dic perquè com que ma mare duu el tema de la biblio, i li ha agradat tant, m’ha dit que et pregunte si t’importaria que el posaren exposat a la biblioteca i firmat per tu, que és el que buscaven per a posar-hi...”. Segons eixes paraules anaven entrant al meu cap, al mateix temps els meus ulls anaven obrint-se cada cop més. Havien elegit el meu escrit perquè estiguera a la biblioteca! No m’ho podia creure... quina emoció!
La setmana següent a això, crec recordar, quan vaig anar a dinar a ca ma iaia, vaig passar per ca la meua amiga (i veïna), per veure si per la vesprada se’n venia a pegar una volta. I la meua sorpresa va ser que, quan estàvem parlant, de sobte, vingué sa mare i em donà l’enhorabona per l’escrit dient-me que li havia encantat. Acte seguit, em recordà això de la inauguració i jo vaig tornar a confirmar la meua assistència. Llavors ella em digué “havíem pensat que com que l’acte és per a la gent del barri, que segurament vindrà bona cosa de gent... podries llegir el teu article allí, no? T’agradaria?” ... Si l’altra vegada m’havia emocionat, ara més, i més encara segons després quan em digueren que també venia Jordi Raül Verdú a fer una xarrada.

Quedaven encara setmanes per a l’acte però només pensar-ho ja acudien els nervis a la meua panxa...

A la fi, després de les Festes d’Alcoi, després de les Eleccions del 22M, arribà el gran dia. El 29 de maig.
L’acte va ser molt interessant, molt acollidor i bonic. La sala, de gom a gom, amb gent plantada i tot. Gent coneguda, família, amics, gent que no coneixia...  Després que parlara el president de l’Associació de Veïns, Paco, va començar l’escriptor alcoià Jordi Raül Verdú la seua magnífica xarrada sobre la lectura, la màgia de llegir, i com d’importants són els llibres per als xiquets i per als majorets.
Només acabar, una altra dona del barri va llegir un poema que havia escrit. Va estar molt bé, “s’ho va currar” i ens va emocionar.
I ja seguidament, llegí jo el meu escrit i un poema de Miquel Martí i Pol (El Poble), que em van dir que llegira.

Només trobe una paraula per descriure la situació des del meu punt de vista: emocionant! En acabar l’acte, tots els assistents, els qui coneixia i els qui no, van vindre a felicitar-me, m’abraçaven i em donaven l’enhorabona... allò sí que era màgic i gran! Fins i tot Jordi Raül. “M’ha agradat molt tot el que has dit, m'has fet recordar la meua infantesa...”, em va dir.

Va ser la meua primera lectura “en públic”, a un lloc així i d’un article meu... i em va agradar. Sé que tampoc és per a tant... però des de sempre ha sigut un “petit somni” meu, això de formar part d’una biblioteca. I on millor per començar que al barri on m’he criat?

A l’Associació de Veïns, a Beli, a Paloma... a tots i totes, moltes gràcies!

Ací em teniu enmig de la meua lectura, amb Paco i Beli darrere.


No hay comentarios:

Publicar un comentario