domingo, 20 de marzo de 2011

FALLES 2011

En un principi, anàvem a ser molta gent… Anava a quedar-me una nit a casa d’un amic a dormir, i l’altra, ja amb tots, on caiguérem! N’anàvem a ser uns 6 com a mínim.
A la fi, n’anàrem 2 (i mitja). Pau i jo, i Laia gran part del dia. Malgrat ser 3, crec que ha sigut un dia “de lo milloret”!!

Després d’adormir-me divendres bastant tard, em vaig haver d’alçar a les 7:30 per anar a l’estació de trens amb tot preparat ja. El viatge d’anada, a banda de gratuït, molt entretingut. Anàvem Pau i jo cantant tota l’estona Obrint Pas... Això sí, la gent s’estranya MOLT de veure algú amb rastes… Em vaig sentir tot el viatge observada!

Ja allí, corrents amb les maletes cap al metro i al pis d’estudiants on viu el meu germà; és a dir, on ens vam quedar a dormir.
Quan vam deixar tots els trastos… poquet a poquet i ja amb Laia amb nosaltres, anàrem al centre de València a vore la mascletà. Només s’acabà el gran rebombori dels cohets de la plaça de l’Ajuntament, tothom aplaudint… i nosaltres, com que no som d’Alcoi ni res: VISCA SANT JORDI!!! La gent, o passava del que déiem o no ens entenien, però bo!
En acabant, cap a la plaça de la Mar, a dinar a un restaurant xinès. Ens van convidar a uns colpets de “licor” que, molt al nostre pesar, no vam arribar ni a provar (amb l'olor en vam tindre prou).

Amb la panxa plena, vam anar a passejar pel barri del Carme, per la plaça de la Reina, per la plaça d’Alfons el Magnànim, per la plaça de la Mare de Déu... Ens vam comprar cosetes de les paradetes que hi ha via per allí i, passejant pel carrer de Cavallers, va ser una sensació estranya: a banda de la gent i de tot el que era normal que se sentira, se sentia música de festes, marxes cristianes i mores... i de sobte, va passar “l’entrà de moros i cristians” de València per allí! Xe, quina casualitat! El panorama era espectacular: tot el carrer ple de gent, les “esquadres” passant i nosaltres tres, ben emocionats, formant com si estiguérem en plena entrà de moros d’Alcoi, per Sant Nicolau...
Pegant voltes per allí, vam eixir a una plaça on hi havia un xicon, amb 4 ó 5 poals “tocant la bateria”. Ens va deixar al·lucinant!!! Era un crack, el tio aquell.
Com que no sabíem què fer en eixe moment, a banda de veure falles, vam dir d’anar a buscar unes tendes... No sé ben bé com ho vam fer, que ens vam “mig perdre” i vam eixir 3 vegades a la plaça de la Mare de Déu! A la fi, tot trobat, tot bé, tots contents.

Per a sopar, vam anar al pis del meu germà. No teníem claus, així que vam haver de demanar-li-les. Ja dins i a punt de sopar, vaig vore a l’escriptori de l’habitació on havíem de dormir 2 claus. Com que sóc així, vaig anar a provar-les... i SÍ! Eren les de casa! Ens va vindre de luxe, ja podíem anar i tornar totes les vegades que calguera.

Vam marxar per veure la cremà d’una falla del costat de Blasco Ibáñez, ja que Laia en acabar això havia d’anar-se’n... i així va ser, se n’anà.

Després d’aquell comiat tan “estrany”, graciós i emocionant, vam anar els 2 que quedàvem a Benimaclet, “en busca dels pubs”. Com que no ens coneixem res d’aquell barri, ens vam quedar com havíem anat: sense cap pub i pegant voltes per allí... Després, la mateixa estratègia, però pel centre. Amb la beguda, els xurros, i escalfant-nos amb les poques flames que encara eixien de la falla de la plaça de la Reina.

Finalment, no recorde bé a quina hora, però crec que eren vora les 6, vam marxar cap a casa. Encara que, gràcies a... “Paco”, vam estar una estona més llarga gaudint del que quedava de nit i veient com eixia el dia, entre fum...
I allà les 7, a dormir.

De nou al tren, de tornada a Alcoi, esta vegada havent pagat. Trasbord a Xàtiva i pànic als nostres cors per si ens havíem enganyat i anàvem a algun altre lloc! Però no, tot estava bé... llevat de nosaltres, que estàvem fets pols, com les Falles!

A l’any que ve, més i millor. O, almenys, això espere!


No hay comentarios:

Publicar un comentario