BUSCA LA FELICITAT

Hi ha vegades en què tot sembla un caos. Tot és dolent, res ix com cal. El temps es fa etern quan menys ha de ser-ho. Cada mala ocasió que es troba, la següent és pitjor... Els dies, malgrat ser bonics a simple vista, semblen negres vesprades d’hivern a un lloc remot i sense ningú que puga fer companyia. Tota la gent que vol o intenta ajudar és poca. Res no serà suficient per fer que la moral torne amunt...

El món és un mocador, i en aquells moments és quan més es nota: tot és brut, no hi ha trocet lliure on ésser tranquil ni on alguna cosa pot ser bona.

La vida es torna estranya. Més del que és. Hi ha preguntes per enlloc: què passa? què s’ha de fer perquè acabe la mala “ratxa”? per què jo? quin sentit té açò? on està la felicitat de la vida? I a cada pregunta imaginària, respostes imaginàries i, si més no, dolentes: açò no té sentit, no paga la pena seguir endavant, sóc “gafe”, la vida és trista i no té felicitat, no se’n podem sortir, sempre serà tot dolent... 

I a cada reflexió roïna, la ment humana va caient. S’enfonsa en un pou ben fons del qual és gairebé impossible d’eixir. Tots els pensaments són tristos, la cara decau, els ulls s’apaguen, l’ànima se’n va... No abellix fer res, només eixir d’aquell malson.

Sembla estrany, però, tot sentiment, tot dolor, tot... Tot resta de manera poètica en els records i en la ment. És una preciosa tristesa.

Sí, estar trist, deprimit, preocupat per alguna cosa fa sentir-se malament... I costa veure la llum a la fi del túnel. Encara que siga una ximpleria el que turmenta el pensament, fa molt de mal. Però malgrat tot això, cal sortir i tirar endavant; mirar de començar un nou mocador, d’eixir del pou, de veure les parts positives de tot.

Després de la tempesta sempre hi ha tranquil·litat. Després de la tristor sempre hi ha la felicitat, la qual resta dins de cada un i, encara que siga difícil, és necessari de trobar-la.

“Siempre positivo, nunca negativo”, deia Van Gaal... I mireu, va de bo!

Per la meua part, el fet de sentir-me malament, m’ha dut a descarregar-ho en unes tecles que escriuen lletres a una pantalla. I, siga bona o roïna aquesta entrada, senta bé soltar els mals pensaments fent allò que més t’agrada!

Tinc una samarreta a la meua habitació, de les festes del col·le de l’any passat que està firmada per molta gent. Hi ha una firma d'un antic profe que m’agrada molt. Diu açò: BUSCA LA FELICITAT.

Vaig a fer-li cas. I vosaltres?