lunes, 19 de diciembre de 2016

Poema sense títol


L'altre dia, netejant la meua habitació i ordenant-me els llibres, entre altres coses, vaig trobar un fum d'escrits meus que tenia pertot arreu. Un dels escrits és el poema que vos deixe ací baix. Es veu que el vaig escriure un dia d'Universitat, abans de tornar a casa, de fa 2 ó 3 anys... Com que no tenia fulls a mà per poder escriure-hi, ho vaig fer a un sobre del banc. Aquell dia el vaig deixar en la motxilla tirat perquè no m'acabava d'agradar; en canvi, quan el vaig retrobar, no el veig tan tan tan malament.

Ací va:

Misèria, tragèdia i sobèrbia
imposants, dominants
en un món subordinat,
submís, trist i desgraciat.

Guerra, morts, 
xiquets i plors.
Desgràcies pertot arreu;
gent innocent
que no tenen res a vore
i, molt menys, res a fer...
Quant més restaran d'empeus?

Conflictes d'uns
i cadàvers dels altres.
Uns els creen
i als altres els maten.

No cal anar molt lluny
per vore tota la injustícia,
tota la brutícia,
tota la vergonya,
la ronya i tantíssima carronya.

Espanya: estat modern i dictatorial
de lladres i mangants,
corruptes venuts al capitalisme...
-- "Respectaràs el proïsme"?
--Només si estic davant de l'abisme;
mentrestant ja tinc prou
amb el meu sou,
donat per Déu,
suat pels meus
treballadors, vull dir, esclaus
que es juguen el pa i la creu.

Europa: continent blindat,
emmurallat, tancat als immigrants.
Continent d'emigrants
on l'únic important
són els diners
amagats en paradisos fiscals.
Continent on el coneixement
està infravalorat,
on els estudiants
se'n van dels seus estats
per entrar al mercat,
on són diners amb potes
que paguen els impostos
que altres es gasten...

No hay comentarios:

Publicar un comentario