Hau da ariketa bat egin nuen Zornotzako Barnetegian. Hitz hauek erabil behar nituen ipuin / istorio bat sortzeko.
Porrota, berogailua, aurkitu, arrakasta, kaixo, labezomorroa, zekena, astoa, eguzkia, eman.
ASTO BEREZIA
Behin batean, herrikide oso zeken bat zegoen eta bakarrik bizi zen baserri batean. Mota guztietako animaliak zituen, labezomorroak ere bai.
Egun batean, herrira joan zen bere berogailua saltzeko zerbait erabilgarriagoagatik asmoarekin, azoka bat zegoelako. Han ikusi zuen asto bat herrikide batek saltzen zuela. Hurbildu zen berarekin hitz egitera eta esan zion:
- Kaixo! Zure astoa erosi nahi dut, baina ez daukat dirurik. Nahi baduzu, berogailu hau zure astoagatik trukatu ahal dizut.
Gizonak onartu zuen eta astoa eman zion.
Oso pozik etxera itzuli zen astoarekin, bere bizitza aldatuko zela pentsatzen zuelako.
Hurrengo egunean, ideia porrot bat zela konturatu zen, astoak eguzkia atera zenean arrantza egiten zuelako, oilarra bezala.
Egun batzuk ondoren, dena berdina zen; baina bat-batean, astoa labezomorro bat jaten aurkitu zuen. Astoa aske utzi zuen eta ikusi zuen labezomorroak bilatzen zituela jateko.
Une horretatik aurrera, arraska emango zion ideia bat bururatu zitzaion: herrira jaitsi zen astoaren trebetasunak erakusteko eta jendeak dirua eman nahi zion haien etxeko labezomorroak jateko.
Astoa ospetsua bihurtu zen eta berrietan agertu zen. Horregatik, gure herrikidea ere aberats bihurtu zen.
Eta hala izan bazan, sar dadila kalabazan.
VALENCIÀ:
Açò és una activitat que vaig fer al Barnetegi de Zornotza. Havia d'usar estes paraules per crear un conte o una història.
Fracàs, calefactor, trobar, èxit, hola, panerola, avar, ase, sol, donar.
L'ASE ESPECIAL
Açò era i no era un poble en què vivia un veí molt avar que vivia sol en un baserri (caseriu). Tenia tot tipus d'animals, també paneroles.
Un dia, va anar al poble amb la intenció de vendre el seu calefactor per alguna cosa més útil, ja que hi havia una fira. Allà va vore un veí que venia un ase. Se li va apropar per parlar i li va dir:
- Hola! Vull comprar el teu ase, però no tinc diners. Si vols, puc bescanviar-te este calefactor pel teu ase.
L'home acceptà i li va donar l'ase.
Va tornar a casa molt feliç amb l'ase, perquè pensava que la seua vida canviaria.
El dia següent, es va adonar que la idea era un fracàs, ja que l'ase es posava a bramar cada vegada que eixia el sol, com un gall.
Uns dies després, tot seguia igual; però, de sobte, va trobar l'ase menjant-se una panerola. Va deixar l'ase lliure i va vore que buscava les paneroles per menjar-se-les.
A partir d'aquell moment, se li va ocórrer una idea que el duria a l'èxit: va baixar al poble per mostrar les habilitats de l'ase i la gent va voler donar-li diners perquè l'ase es menjara les paneroles de les seues cases.
L'ase es va fer famós i va eixir en les notícies. Per això, el nostre veí també es va fer ric.
I conte contat, ja s'ha acabat; si no és mentida serà veritat.
