Gap

I, de sobte, t'adones que ha arribat el moment.

És un dels moments més importants de la teua vida. La por inunda el teu cap i el teu cos, però saps que ha arribat l'hora.

T'hi has estat preparant durant tota la teua existència i, sobretot, últimament. Ho veus davant, saps que només és un pas més, un esforç més, com has fet fins ara. Però costa tant...

I si no arribe a fer-ho? I si torne a caure? I si no puc alçar-me?

Has caigut milers de voltes i estàs ací i ara. Les altres voltes t'hi has arriscat i, amb esforç, ho has aconseguit. Esta volta no és tan diferent. La diferència la fa el teu cervell. Saps perfectament què has de fer i com. Però costa tant...

Tornen els dubtes. Tornes a mirar avant. Ho veus i és un 'gap' molt gran, el més gran fins a hui, però portes massa temps arrimant-te a la vora i negant-te a saltar-hi.

Has botat 'gaps' abans, portes molt de temps aprenent: vas començar amb bots estàtics, a ensenyar-te a moure i girar, a saltar coses, escales, a fer trucs més difícils. Has caigut alguna volta però t'has alçat i ho has intentat fins que ho has aconseguit. Perquè, al cap i a la fi, d'això va la història. I ho saps.

Tornes arrere, en un mar de dubtes i inseguretat, de por. Inspires, soltes l'aire, amb els ulls tancats. Obris els ulls lentament i veus el 'gap' davant de tu: nu, esperant-te, cridant-te, convidant-te a tastar-lo.

Parpalleges, mentre et ve al cap la imatge de tu mateix fent eixe truc que tant ansies, que necessites, just allí davant. Escoltes un ocell de fons i la imatge se't trunca: enmig del bot se t'escapa la taula i caus bruscament al terra. Pots sentir el mal en el teu cos.

Tanques els ulls de nou, mentre tornes a inspirar i a traure l'aire suaument. I, de sobte, t'adones que ha arribat el moment.

Arranques a córrer cap al 'gap', amb convicció. Deixes caure la taula i, d'un bot, hi puges i espentes. T'estàs arrimant a la vora, ha arribat l'hora: escoltes perfectament eixe 'pop', arrastres el peu de davant alhora que alces el de darrere fent que ambdós cames es flexionen a la mateixa altura en l'aire, col·loques els peus damunt dels eixos, amb el cos en paral·lel al monopatí i el cap totalment concentrat en el que estàs fent, conscient que esta és la bona. Notes com l'adrenalina s'apodera de tu, la por també, però esta última comença a difuminar-se, va fent-se xicoteta a mesura que t'apropes al sòl, amb el cos encara perfectament posicionat.

Tap! Les rodes tupen l'asfalt, flexiones les cames, mires cap avall: continues damunt del taulell; mires cap arrere: has superat el 'gap', per fi!

La por et cegava, però sabies que ho podies fer. En realitat, no era tan diferent del que ja havies fet abans, només la distància i el temps que durava el bot... Però tard o d'hora sabries que ho podries fer.

Potser, si més no, la vida ens posa obstacles, 'gaps', escales, rampes... que hem de superar malgrat la por i la incertesa. N'hi haurà de més grans, de més difícils... però tots seran vencibles.

Ara, crec que m'ha arribat l'hora de saltar el meu gran 'gap'.

'Pop', espente, i em deixe dur...!

DICCIONARI NORMATIU DE LA UELI

El diccionari, com es pot vore, està incomplet. No hi ha paraules referents a cada lletra de l'abecedari i, a més a més, segons passe el temps potser s'afegiran noves paraules o locucions que la família puga recordar. La intenció de pujar-lo a este bloc i fer-lo públic és que no quede només en petit comité el lèxic i la fraseologia tan graciosa i bona que tenia la meua Ueli, és perquè tothom puga gaudir d'estes paraules tant com nosaltres ho fem cada dia. De fet, moltes d'elles ja formen part del nostre lèxic quotidià naturalment.

Este breu diccionari està fet gràcies a les frases i xarrades de la Ueli, Conchita Nadal Puig (12-2-1933 - 16-3-2017) i, sobretot, en honor a ella.

Perquè allò que ella deia no es perda mai com tampoc ella ni el seu record ho faran.

Notes: 

- SUBS: substantiu

- ADJ: adjectiu

- TOP: topònim
- VERB: verb

- Val: traducció al valencià estàndard.

- Cast: traducció al castellà estàndard.

A

Auia ossoginà: SUBS.Tipus d'aigua amb dos partícules d'oxigen per cada dos d'hidrogen (H2O2), que s'usa per a finalitats antisèptiques i per a curar o netejar ferides.

Val: aigua oxigenada.

Ambustero/a: SUBS. Persona que menteix per emprenyar o que és, no sempre amb males intencions, dolenta. 

Val: mentider.

B

Bar Monleón: SUBS. / TOP. Bar de Daimús, situat al carrer Piles, que en realitat es diu Bar el Galeón.

Baioneta: SUBS. Salsa feta a base de rovells d'ou batuts amb oli, sal i unes gotes de suc de llima o vinagre.
Val: maionesa

D

Deimús: TOP. Poble costaner valencià, situat a la comarca de la Safor, fronterer al nord amb Gandia i al sud amb Guardamar de la Safor.

Val: Daimús.

E

Estar (dos o més persones) penetrades: VERB. Quan, dos o més persones, s'entenen perfectament com a resultat d'una certa freqüentació.
Val: estar compenetrades.

F

Filosofia Catalana: SUBS. Carrera universitària en què s'estudia la llengua i literatura valencianes i que aprofita per a serr professor/a de valencià.

Val: Filologia Catalana.

*Veja's també Fisionomia Catalana.

Fisionomia Catalana: SUBS. Carrera universitària en què s'estudia la llengua i literatura valencianes i que aprofita per a serr professor/a de valencià.

Val: Filologia Catalana.

*Veja's també Filosofia Catalana.

G

Geografia: SUBS. Mètode d'exploració dels òrgans interns basat en l'emisió d'ones ultrasòniques.

Val: ecografia.

H

Hungria: TOP. País que està en algun punt indeterminat d'Europa, però molt lluny del País Valencià. També es pot conéixer com Rússia, Roma, Alemània, Turquia, entre d'altres.

Val: Hongria.

M

Miqui-miqui: ADJ. Persona a qui només li agraden certes coses i de certa manera.

Cast: tiquismiquis.

P

Polígamo: SUBS. Conjunt de fàbriques o naus industrials.

Val: polígon.

Protólogo: SUBS. Manera d'actuació seguint certes normes.

Val: protocol.

S

Samsun: SUBS. Nom amb el qual es designa una varietat concreta de caquis.

Cast: pérsimon.

Sant Blai Car: SUBS. Plataforma d'Internet mitjançant la qual es poden oferir o demanar viatges compartits en cotxe.

Val: Blablacar.

V

Vagina: SUBS. Òrgan muscular i membranós, a manera de bossa, que tenen molts vertebrats i en el qual es diposita l'orina produïda en els renyons.

Val: bufeta.

*Es pronuncia amb el fonema [X] castellà.

Conchita Nadal Puig, autora d'esta obra d'art verbal,
tan feliç i agradable com ha sigut sempre.

Alcoi, 18 de març de 2017

Editat per Yaiza Ferrer (néta de l'autora)

M'agradaria despertar

M'agradaria despertar d'este malson.
M'encantaria obrir els ulls
i vore que tot és mentida,
que estàs encara ací, com cada dia.
M'agradaria que açò fóra una broma pesada,
de molt mal gust,
però que em digueren que estava planejada,
que de sobte tot tornara
a estar com estava.
M'agradaria despertar i vore que és dilluns
o dimarts, a tot estirar.
Que m'alçara de bon matí
i tu estigueres allí.
Que estigueres fent la paella i anares a pel pa.
Que jo puguera anar a patinar
sense res que em puguera preocupar.
M'agradaria tornar a casa amb el 'rail'
i que em digueres el mateix
que em deies quan hi entrava amb ell.
Que me n'anara al metge tranquil·lament
i, en tornar, estiguera el dinar ja acabat.
Que tu estigueres en el sofà,
amb la taula ja parada
veient la tele i pegant alguna becada.
M'agradaria que dinàrem eixa paella tan bona,
que estiguérem tots junts seguts a taula.
Que a la vesprada fera classe
i et contara com ha anat,
per intentar que estigueres més orgullosa de mi,
si encara cap.
M'encantaria que passàrem la vesprada
i la nit tranquil·lament
i que el dia següent,
després de dinar,
me n'anara corrents a treballar.
Que en tornar em pugueres preguntar
si hi ha cap alumne més,
que et diguera que no,
però que, així i tot,
em preguntares com havia anat
i què hi havia fet.
M'agradaria que el divendres al matí
hagueres estat bé, al teu llit;
que m'haguera alçat prompte
i tu també.
Jo per anar-me'n a València
i tu per la impaciència
de desitjar-me un bon viatge,
que tinguera coneixement
i t'avisara només baixar del tren.
Necessite despertar,
em negue a creure que açò és veritat,
em negue a creure que ja no hi estàs.
No vull ni pensar com seran els dies
sense tu al meu costat.
Sé què em diries si estigueres ací:
que fóra forta i intentara seguir...
Però és molt difícil
si no et tinc amb mi.
M'encantaria despertar d'este malson
i que tu estigueres ací.

Un secret arenós

L'arena ha tapat esta nit les petjades secretes del nostre encontre.
Hui, com ahir, com la immensa majoria de vegades,
l'arena ha cobert i amagat la nostra història.
Una història oculta i pacient que, en silenci, crida
un despertat brusc i salvatge, com el nostre amor.

Paradís invisible sota una capa màgica,
país submergit sota la profunditat de la mar.
Eixa mar on sempre acabem tornant
perquè l'arena ens confie els seus terrenys sagrats.
Pols de mar que és l'alfa i l'omega d'una relació inacabada.

I mai començada.

Besos, arraps, morats al coll i arena entre els cabells.

Juntem les mans com s'ajunten els nostres llavis

i tanquem els ulls, suaument,

com entra l'arena entre les nostres robes.

La sal i la calor demanen aire fresc per a les nostres pells,

demanen que s'agarren i rodolen els nostres cossos, sedents.

Tot és silenci, però hi ha massa soroll:

dos cors bategants, dos nassos respirant

apressuradament.

Tenim pressa, però anem lents.

Tot arribarà, tot al seu moment.

Entre besos i mossos una pausa i,

de sobte, les nostres mirades es creuen en un fugaç instant.

Les nostres pupil·les, de fit a fit,

es dilaten i comencen a parlar.

Volen dir-se de tot, però no és el moment. Tenen fam.

Tenim fam.

Mengem. Mengem-nos com Déu mana ja!

Sabem que açò no toca. Creiem saber-ho.

No importa, no ho sap ningú.

Només tu,

jo,

i l'arena eterna.

Serà el nostre xicotet secret.