dilluns, 2 de juliol del 2012

DE FUTBOL, REPRESSIÓ I FALSES ALEGRIES


Sí, tots ho sabem... La selecció espanyola de futbol és campiona d’Europa. “Espanya es campeona, ¡la mejor!”. Sí senyor, la millor en taxes d’aturats, en retallades, en fracàs escolar, en homofòbia, en... Què més?

Quan diem alguns que no defensem la Selecció Espanyola, o que no ens agrada que guanye Espanya o alguna cosa semblant per motius ideològics, personals o, fins i tot, morals... ens tatxen d’extremistes, ens diuen que no hem de barrejar el futbol amb la política.
Després són ells els primers q
ue només guanya un partit “se senten orgullosos de ser espanyols”, es posen a cridar “¡Viva España!” pertot arreu, comencen a insultar als dels països rivals i a tots aquells qui hem dit que no ens agrada això... Però ells no barregen política i futbol, no.

Actualment, política i futbol van lligades de la mà: hipnotitzen la societat amb partits de futbol mentre van retallant més, apujant l’IVA, fent prohibicions i lleis estranyes que només afavoreixen a uns quants...

Mentre uns gaudeixen del futbol a despeses pagades com, per exemple el senyor Rajoy, altres pateixen i lluiten contra el foc a les muntanyes valencianes.
Mentre uns gaudeixen del futbol, un mer esport, com si se’ls anara la vida amb això, d’altres no poden expressar que no els agrada la selecció, perquè els peguen pallisses.
Mentre uns se senten enormement orgullosos de ser espanyols i de tot el que això comporta, només per uns partits de futbol, d’altres pateixen desnonaments i, malgrat tot, la policia humilia els seus familiars mentre ocupen una Catedral per fer-hi nit.
Mentre uns intentem gaudir d’un concert de Serrat i Sabina en homenatge a Ovidi Montllor i volem retre-li homenatge com cal: traient les senyeres i cridant amb força les seues cançons, no podem perquè l’altra gent que ha gaudit del futbol t’increpa i crida “¡Viva España!”...

Ara bé, aquesta gent tan aficionada a la selecció que dóna la vida per vore els seus partits, no s’adona del que està passant? No s’adona que mentre veu això li estan robant, li estan retallant drets, està a l’atur i no pot arribar a la fi de mes i tantes altres coses?
Per favor, reaccionem ja d’una vegada! No és alegria que haja guanyat una selecció o d’altra... no són ideologies que no vulguem que guanye Espanya, no és que tinguem mania a ningú, es tracta d’obrir els ulls i pensar amb el cap, de tindre sentit comú i començar a actuar davant de la repressió i les barbaritats que estem patint.

Ens han retallat en Educació, en Sanitat, apugen l’IVA, ens “rescaten” econòmicament, el País Valencià està en flames, ha mort ja una persona intentant apagar el foc, ens neguen que ara puguem dir País Valencià, hi ha desnonaments, xifres d’atur molt elevades, apugen també la llum, no podrem arribar a la fi de mes, els nostres majors no poden pagar-se els medicaments, ens fan pagar coses innecessàries, ens menyspreen i ens maltracten per ideals o per parlar la nostra llengua, rescaten els bancs i no les persones... Fins on hem d’arribar? Què més haurà de passar perquè açò rebente?

Necessitem més motius per eixir al carrer? Haurem de fer-ho abans que siga delicte.

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu!