divendres, 29 d’abril del 2011

Prou!

Des de sempre m’han dit i he sentit que Alcoi és un poble de gent valenta. De gent capaç de lluitar pels seus ideals, pel bé de tots, per la igualtat...

Sempre, per demostrar-ho, mirem enrere en el temps. Sempre tornem a la mateixa època: finals del segle XIX. Més concret, al juliol del 1873, la Revolució del Petroli.
Homes i dones valentes que van decidir dir “prou” al que els ofegava, van dir “prou” a l’esclavitut de la classe obrera, a l’opressió del poder, a veure com el govern feia d’ells el que volia i més.
Van decidir ser la veu dominant i fer vore qui havia de manar. Van fer vore quines eren les coses que volien: horari laboral i salari digne... poder estar amb els seus, poder ser persones i viure com a tal.
Aquell era l’Alcoi valent de la Revolució del Petroli. L’Alcoi roig i esquerrà que ja era i anava fent-se.

Anys després, 63 per ser exactes, vingué la Guerra Civil espanyola. Ací, Alcoi continuava sent roig i valent. Va viure la guerra, els bombardeigs, la penombra, la por. Més tard la postguerra, més por, més penombra... Però, malgrat açò, Alcoi continuà endavant, sent com era. Poblat de gent valenta, gent amb les idees clares i conscient del que era i volia ser: la majoria d’esquerres, roja.

En resum d’esta petita sinopsi de la història d’Alcoi: ací, sempre s’ha lluitat pels ideals, per la llibertat, pel benestar de la gent... Sempre s’ha mobilitzat la gent per fer vagues, per dir PROU, per tot!

Actualment, sincerament, m’avergonyeix gran part de la gent d’Alcoi: majoria “de dretes”, no els importa res, no es mobilitzen per res, tant els fa que ens roben, que l’alcalde siga un corrupte, que ens lleven televisions, que ens facen mal... No hi ha una mínima mobilització de la gent alcoiana, com no siga per celebrar una victòria del futbol.
Senyors, senyores, és molt trist! On resta l’essència dels alcoians i de les alcoianes? On han quedat aquelles persones que lluitaven pel seu bé i per les seues idees? On estan les persones...?

La política es fa de baix cap a dalt. El poble, els ciutadans, som qui tenim la veu que mana; i els polítics han de servir-nos, han de fer el que el poble vol! El govern actual de Sedano, això s’ho passa per vés a saber on... Ens posa l’autobús universitari que li afavoreix a ell (perquè és una empresa amigueta), insulta a regidors enmig d’un plenari (com no, al regidor del BLOC), tanca l’Ajuntament en una manifestació a favor de TV3... I ara, boicoteja un concert de música en valencià, organitzat pel BLOC Jove, que dúiem preparant des d’abans de febrer i que, al febrer, ens donaren els permisos.
És normal açò?

Obrim els ulls ja!! Pareix mentira que siguem alcoians i que esta gent amb tan poca vergonya estiga al poder!
Pareix mentira que Alcoi siga el referent històric de revolució contra el poder local, de gent valenta i amb tanta moral...
Encara que, de moral, crec que no ens en falta per cap costat: uns pensem que al 22M, el senyor Sedano i els seus amiguets estaran, com a molt, a l’oposició del futur govern local. D’altres, mira si tenen moral, que pensen que l’actual alcalde ho està fent bé i tot!

Ja n’hi ha prou, home! Alcoi, els alcoians i alcoianes ha de dir PROU! Ha de fer vore que sí que tenim un compromís amb el nostre poble i la nostra gent!

dijous, 21 d’abril del 2011

Records d'infantesa...

Ho recorde perfectament. La veritat és que no fa tantíssims anys... Però ja en fa uns quants.

La meua infantesa, o el que jo recorde d’ella, és (va ser, sigué) meravellosa: grupet d’amiguets i amiguetes, camp, parcs, carrers buits, valencià, “ueli, uela i uelo”...

Cada divendres de vesprada, només acabar les classes del col·le, marxava amb l’autobús cap a Batoi. Allí m’esparava un món diferent: jugàvem al baló enmig del carrer. De fet, féiem uns partidassos increïbles... El camp, tan llarg com vulguérem i, les porteries, “de forat a forat” o “de porta / roda a tuberia”. Quan no teníem baló, amb poques feines trobàvem alguna cosa per jugar: cartes, caniques, “els ninots de la fira”, amb les bicicletes d’ací cap allà... i si no, al parc.
Vesprades senceres jugant sense parar.

A l’estiu era quan millor ens ho passàvem. De matí, guerra de globus d’aigua que plenàvem a la font de baix. Tant ens feia acabar mullats i bruts, tant els feia a les mares o iaies que ens mullàrem o ens embrutàrem, la felicitat omplia les nostres cares i contagiava tot el carrer. Des de ben poqueta entrada la vesprada fins a les tantes de la nit, jugant i corrent amunt i avall pel carrer.

Futbol al carrer o al parc, bàsquet a la finestra de cals meus avis (fins que ixia el meu iaio a bonegar-nos), els ninots de la fira a qualsevol paret, caniques, tennis, pilota valenciana, “tennis-mà”, “foot-vollei”, competicions de bicicletes, polis i cacos, monopatins, guerres d’aigua... vesprades, nits, matins... amistat, infantesa, records... Batoi.

Per això m’agraden tant els pobles, Batoi és com un poblet: tranquil·litat, camp, jugar al carrer, conéixer a tothom...
Sincerament, m’és una llàstima que molts xiquets actuals no puguen créixer d’aquesta manera: amb plena llibertat i tranquil·litat.
M’agrada ser de poble, m’agrada haver-me criat allí.

“Com un record d’infantesa, sempre et recordaré a tu... BATOI.”

divendres, 15 d’abril del 2011

Tornarem a véncer

Any rere any, des de fa molt de temps, els valencians commemorem la data del 25 d’Abril. La derrota a Almansa, contra les tropes borbòniques i d’aquells qui no volien deixar-nos ser el que érem, volem ser i serem: valencians com cal.

Cada any es fa una manifestació a València. Una mica perillosa, perquè sempre estan els espanyolistes, com bé diuen ells: “clavant cissanya”...
L’Ajuntament de València sol posar pegues a les nostres manifestacions, concentracions, concerts... Com ja sabeu, el 2 d’abril era la Festa per l’Esenyament Públic i en Valencià allí i, a la fi, l’Ajuntament només ens deixà fer una “concentració”, res més. Pel que fa al concert de la nit (Obrint Pas i la Gossa Sorda), també volgueren censurar-lo. Aquesta vegada, també hi ha hagut problemes per fer la manifestació del 25 d’abril (que fem enguany el 16 d’abril)... En canvi, partits d’Ultradreta com és Espanya2000 pot fer tot allò que li done la gana i on li done la gana! Per què? Perquè l’Ajuntament vol.

Doncs bé, contra açò, contra la manipulació als mitjans de comunicació, contra la corrupció, contra la dictadura campsista que estem vivint... Per poder vore TV3 al País Valencià, per commemorar el 25 d’abril, per fer-los saber que estem vius i que mai no ens mataran a tots, que tenim unes metes i anem a aconseguir-les... Per tot açò, dissabte 16 d’abril, “tot lo món” a València, a la manifestació. A les 18:00 a les Torres de Quart, i en acabant: CONCERT DE LLUÍS LLACH de bades!


Vinga, fem pinya, fem-nos vore, fem-los saber amb qui s’enfronten i que nosaltres tenim més valor que ells: som persones de debò.
Volem un país lliure, i el tindrem. Volem uns mitjans de comunicació plurals i en valencià, i els tindrem. Volem gaudir del nostre benestar social, sense sentir-nos oprimits davant del govern de la Generalitat que ens ofega cada vegada més, i ho tindrem! Això sí, ho tindrem... si al 22 de maig pensem com cal i votem com cal.
Si realment volem tot açò, el 22 de maig, cal que tinguem un Compromís i des d’ara fins al dia D, cal actuar bé, amb seny i amb molta energia positiva!

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer, i participa! No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!

Tenim-ho clar: TORNAREM A VÉNCER!


dimarts, 12 d’abril del 2011

Energia Positiva

El cap de setmana del 8, 9 i 10 d’abril vam fer a Benicàssim la #tnp2011, del BLOC Jove, que molts de nosaltres ho esperàvem amb ànsia des de la passada TNT de Bocairent.
La cosa pintava molt, però que molt bé… i, de veres, va ser molt millor que això!

Jo, divendres, em vaig passejar per tot el país, de sud a nord. De migdia: cap a Sant Vicent del Raspeig (tenia un examen a la UA). D’allí, cap a Alcoi. D’Alcoi cap a Oliva, que feien la presentació de la candidatura del BLOC d’Oliva: MOLTÍSSIMA GENT, i això que jo arribí tard! D’Oliva, a les onze i mitja de la nit, cap a Benicàssim!
Arribàrem sobre la una i mitja de la matinada a l’Alberg Argentina. I només arribar-hi, a la platja de festa amb tots! Molta gent nova, moltes noves amistats o molta gent que ara ja conec… Molt bonic, entretingut i divertit tot!!

Ja durant el dia, de matí: molta sòn… Però malgrat estar mig dormint, va estar molt bé! Hi hagueren algunes xarrades molt interessants, cal dir-ho: l’explicació de la campanya, amb molta energia positiva, per Joan Hornos i Miquel Aleixit; la de Pere Fuset, la d'Helena Malonda (recordeu això del dit que pega la volta), la de Rafa Oliver, la dels diputats… Dinàmiques i estones molt bones. Dinar, i cafenet amb alguns “i també la diputada”. I, a càrrec d’Enric Cuenca i Jose Beteta, amb l’ajuda d’Alícia Izquierdo, ens ensenyaren a ballar una espècie de Jota… M’ha agradat això, encara que no sàpiga ni se me done bé!

Estoneta lliure, dutxa, sopar i concert de Malagana i Malnom! Calimotxo per ací, calimotxo per allà… Música de la bona i molt bon ambient: GRAN FESTA!

En acabar, ens dispersàrem… uns a la platja, d’altres als pubs, d’altres a les discoteques, de tot!
Més tard, tots a l’alberg: alguns a dormir… altres no…

Bé, el que vull dir amb tot açò és que, com podeu vore, els joves també tenim un Compromís (no només amb la festa), i tenim molta energia positiva que donar a la campanya d’ací a les properes eleccions!
Ja no sé exactament com som, però ho som tot junt: som diferents, som com tu, som mediterranis… som del BLOC Jove, som de Compromís!

Vinga, a fer-ho bé... i a esperar a la #tne2011 que ens pagarà Fran quan siga diputat! ;)


dilluns, 4 d’abril del 2011

Con 'senyeras' y a lo loco

Dissabte 2 d’abril van haver molts actes importants arreu del País Valencià: acte dels candidats per Compromís, a València; concert Help Africa!, a Parcent; sopar-presentació de la llista electoral del BLOC d'Alcoi, a la Filà Navarros; actes a favor de l’esnenyament públic i en valencià, a València ciutat i, més tard, al barri valencià de Benimaclet...
Jo, com que no podia acudir a tot, vaig assistir al darrer acte nomenat, el de València i Benimaclet.

            A les sis i mitja de la vesprada començàvem la nostra “marxa reivindicativa”. Amb l’emoció als nostres ulls, les anes de lluita al nostre cos i la veu preparada restàvem en concentració a la plaça de Manises, davant la porta del Palau de la Generalitat Valenciana demanant com millor sabem, amb pancartes i els nostres crits, un ensenyament públic i en valencià, plural, de tots i per a tots.
            Des d’allí anàrem en forma de manifestació cap al Parterre, on milers més de gent ens esperava omplint la plaça amb pancartes, música... per començar la cercavila cap a Benimaclet.
Molta, moltíssima gent, música de djPasqu i els Orxata, grups de dolçaines i tabals, cabuts, gegants; xiquets, joves i majors; polítics (excepte el PP) i gent aliena a la política... Tots junts, més de 5000 persones caminant i cridant a favore del valencià i les escoles públiques.
Milers de gent vam dir dissabte de vesprada, com bé posava a la pancarta darrere de la qual anava jo, “SÍ AL VALENCIÀ!”
En arribar a Benimaclet, Vicent Moreno (president d’Escola Valenciana) va dir el seu discurs en què ens convida a tots i totes a formar part cada dia del valencià, de fer-lo nostre i de tots, de no perdre’l i de mantenir-lo.

Ja a aquell barri... Tots (o quasi tots) anàrem cap al camp de futbol de l’Sporting d’allí, al concert de La Gossa Sorda i Obrint Pas, per celebrar el 10é aniversari del centre Terra, de Benimaclet.

El concert va ser una PASSADA amb totes les lletres i amb majúscules, com ho veieu! Abans de les actuacions musicals feren un correfocs molt bonic, amb tots els qui érem allí dins, que podíem participar-hi!
En acabar açò, cantà La Gossa Sorda, amb cançons de tots els seus discs... Just després uns minuts de descans, de xarrar o, en el meu cas, de sopar. I tot seguit, OBRINT PAS!
Segons la premsa, unes 10000 persones érem al camp de futbol ballant i cantant amb la seua música. Ja ho he dit, una PASSADA!

Per cert, si voleu veure el nostre video-resum del correfocs + concerts, feu clic ací!